Montserrat Abelló i Soler Poems

Hit Title Date Added
1.
Today I am proud of my time

Today I am proud of my time
and pained to fritter it away.

I'm doing nothing, don't sew or iron.
...

2.
Let wind

Let wind
scratch sleep and voice
remain submitted
...

3.
Everything is an immense void

Everything is an immense void
I would like to remember so many
names I no longer recall
...

4.
Thirst

Thirst
I know what it is like.
how I felt it
in that street -where standing
...

5.
Pleasure of Living

Pleasure of living
To be seated gazing
at the fading afternoon
...

6.
Avui sóc orgullosa del meu temps

Avui sóc orgullosa del meu temps
i em dol de malversar-lo.

No faig res, no cuso ni planxo.
Vaig de pressa, passo i repasso
deu cops per un carrer.
Escruto les mirades, perdudes de tan fixes,
m'aturo a les botigues, veig les modes,
els colors verds i blaus.
M'obsedeixen els pintors abstractes
que parlen com els muts.
Em miro les mans, les meves i les vostres;
m'acosto adelerada als quioscs,
cerco llibres i noms. Sobretot noms!
Ignoro la premsa que baladreja mentides
-Si la veritat és sempre evident
i pura com un part!
Tinc pressa,
arribo al mar que em portarà ben lluny.
Però és fals, és fals,
s'han acabat els miracles.

Retorno a casa amb pas més segur,
a la vida diària.
...

7.
Heute bin ich stolz auf meine Zeit

Heute bin ich stolz auf meine Zeit
und es schmerzt mich nicht, sie zu vergeuden.

Ich tue nichts, weder nähen noch bügeln.
Gehe rasch, laufe zehn Mal
eine Gasse auf und ab.
Ich erforsche die in ihrer Starre verlorenen Blicke
bleibe vor den Geschäften stehen, betrachte die Mode,
die blauen und grünen Farben.
Mich fesseln die abstrakten Maler
die wie Stumme sprechen.
Ich betrachte die Hände, meine und eure,
nähere mich gierig den Kiosken,
suche Bücher und Namen. Vor allem Namen!
Übergehe die Presse, die lauthals Lügen verbreitet
Wo doch die Wahrheit immer offensichtlich
und klar ist wie eine Geburt!
Ich habe Eile,
komme ans Meer, das mich ganz weit weg bringen wird.
Aber es ist falsch, es ist falsch,
Schluß mit den Täuschungen.

Ich kehre sichereren Schritts nach Hause,
ins tägliche Leben zurück.

Übersetzt von Theres Moser
...

8.
Deixa que el vent

Deixa que el vent
esgarrapi el son i que la veu
resti sotmesa.

I enfonsa els dits
en els records, en subtils
espires de claror

Són històries de debò,
les que conjuminen el temps,
j els sospirs es perden en l'aire.

I pels batents de les portes
s'escapen els crits.
La fugissera memòria

no computa més que fets,
no el tremolor; la por
del dir o el saber imprecís.

Traç lleu i persistent
que es grava lent sobre la pell.
Una cicatriu inesborrable.

El llum del menjador.
L'ombra de la mà
damunt del paper.
...

9.
Tot és un immens buit

Tot és un immens buit
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.

I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa,

Amb l'encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;

de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.

I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.

De cridar sense fre
d'oblidar
tanta impotència.
...

10.
Alles ist eine gewaltige Leere

Alles ist eine gewaltige Leere,
Erinnern bräuchte so viele Namen,
die ich nicht mehr behalte.

Und die Nacht wird jedes Mal
dunkler, geheimnisvoller.

Mit dichtem Weihrauchduft entblätterter
Blumen, erschöpfter Pupillen,
lebender Gemälde;

von schrecklichen Bildern
besiegter Völker, von Körpern,
die man wegwarf in Massengräber.

Und ich hätte gern die Gabe,
den Schmerz zu besänftigen.

Hemmungslos zu schreien,
so viel Ohnmacht
zu vergessen.

Aus dem Katalanischen von Claudia Kalász
...

Close
Error Success