Tot és un immens buit Poem by Montserrat Abelló i Soler
Tot és un immens buit
Tot és un immens buit
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa,
Amb l'encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.
I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.
De cridar sense fre
d'oblidar
tanta impotència.
This poem has not been translated into any other language yet.
I would like to translate this poem
Delivering Poems Around The World
Poems are the property of their respective owners. All information has been reproduced here for educational and informational purposes to benefit site visitors, and is provided at no charge...
5/3/2024 6:23:30 AM # 1.0.0.1119
