Somni de temps absent Poem by Montserrat Abelló i Soler

Somni de temps absent

Somni de temps absent
com el núvol que s'enlaira
en un dia massa ple
de sol.
Mai més no caminaré
enllà d'aquest sender
que em convida a seguir-lo.
Ancorada a la porta que
aixopluc em dóna, ja no puc
deixar de ser el que sóc.
I ja no sé si en vull fugir
o deixar que corpresa,
m'empresoni.

COMMENTS OF THE POEM
READ THIS POEM IN OTHER LANGUAGES
Close
Error Success