TEORIA DEL VENT Poem by Makoto Ooka

Després de ploure, guals.
Travesso el bosc.
Els ocells de colors, en abundància.
Blanca infiltració de sons al cel.
La riera aplica un ènema a les pedres.
Tremolor dels esfínters dels còdols.
Tremolor d'espant a la carn dels còdols.
I bufa el vent, i el sol
gira, tot inundant els camps.
La gent té un moment de clarividència.
El vent em murmura:
"Arriba amb la droga d'aquesta llum,
saps? Vol ensenyar-te els tres peus del gat".
Oh, maleït i estimat vent.
Oh, maleït i mentider, el meu pit sense límit.