Després de ploure, guals.
Travesso el bosc.
Els ocells de colors, en abundància.
Blanca infiltració de sons al cel.
La riera aplica un ènema a les pedres.
Tremolor dels esfínters dels còdols.
Tremolor d'espant a la carn dels còdols.
I bufa el vent, i el sol
gira, tot inundant els camps.
La gent té un moment de clarividència.
El vent em murmura:
"Arriba amb la droga d'aquesta llum,
saps? Vol ensenyar-te els tres peus del gat".
Oh, maleït i estimat vent.
Oh, maleït i mentider, el meu pit sense límit.
...
Read full text