Set
això sí que sé el que és
com la sentia
en aquell carrer on -dreta
davant d'una porta- em deien
'no se sap res'
I aquell anar i venir,
com sempre,
però amb aquella set !
Set, insaciable,
d'aigua.
Set que corsecava, la boca
espessa
un dia rere l'altre.
Quantes vegades vaig sentir
aquelles paraules que
en sospesar-les
em semblaven buides.
La set
me la imaginava d'aigua
I ara sí que puc dir que
aquesta altra set
tan fonda que clama
també ho és d'aigua.
This poem has not been translated into any other language yet.
I would like to translate this poem